Autor: El café de la Historia
Dites, refranys i proverbis de Tarragona i els seus pobles
- Gent del Camp, gent del llamp.
- Fot-li que és de Reus.
- A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats.
- Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.
- Tortosa, ciutat ventosa.
- A Torredembarra, escarabats.
- De Montsant a Morella és cosa vella
- A Valls, d’una cullerada en fan dos talls.
- A Falset, la casa bruta i el carrer net.
- Una dona sense arracades és com un ruc sense morralles.
- Boira al Montmell, aigua més avall del Vendrell.
- Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.
- A Colldejou, fumats; a Vilanova d’Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes.
- D’Alcover, res de bo ve i si alguna cosa bona hi va, no la deixen escapar.
- Plou i fa sol, caraguina, caragol; les xiques de Xerta no valen un sou.
- Boira del Camp, no dóna quimera.
- Lo tastador del plà de Cabra, se cala lo vi i diu que és aigua.
- Cel a petxinetes, aigua a les bassetes.
- Quan trona entre dues festes de Déu, un mes més d’hivern.
- A Aleixar, naps i fesols.
- Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí.
- Vent del Camp, vent de la fam.
- Quan surt lo bou al de matí, brama la vaca a la tarda.
- Alió, poca gent i poca devoció.
- La calor de la Canonja i el fred de Masricart,
- Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
- Torralls al mas de Marcó, aigua en abundor.
- A Almoster sempre fan coses: fan el roser quan no hi ha roses.
- Quan lo sol es pon en joca, al cap de tres dies xopa.
- Quan estan les torres a la serra de Cardó, aigua a abundor.
- A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.
- Morella, quan se pon lo sol, se pon ella.
- Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
- Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les Cols.
- A la Cala són caleros, a l’Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou la flor del camp.
- Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l’han cremada, i els de Reus volen fugir.
- La boia al Clapí Vell, ja tenim l’aigua al clatell.
- Si Santa Bàrbara fa capell, tres dies d’aigua damunt d’ell.
- Acabar com la comèdia de Falset.
- A la Torre són raboses, a Marçà són guineus, a Guiamets, lleganyosos i a Capçanes, draps dolents.
- A Amposta són fartsdarròs.
- Si ve de la Morera o bé d’Escaladei la Martorella, no et fiïs d’ella.
- A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
- Quan veus la broma a Cardó, un pa al sarró.
- El ciri és curt i la professó és llarga.
- Tortosí, lladre fi.
- A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles.
- Quan llampa a la marina, aigua a la vinya.
- Ciurana, terra bona i malsana.
- Cel de panxa de burra, aigua segura.
- Si el Port porta capa i el Montsant capell, no et fios d’ell.
- A Ardenya una sabata i una espardenya.
- Lo fred neu-lo a buscar a Arbeca, i, si no, a la Llacuna, i, si no, a Sarral, que és cosa segura.
- A Belltall, moros.
- Llevant i marinada, fonen la neu de l’aubaga.
- Vent de llebeig, d’aigua no en veig.
- Al dematí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada.
- Boira a la Tossa, cau aigua grossa.
- A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l’Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp.
- Quan trona a Penyíscola, agarra la mula i trisca.
- Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet.
- A l’Argentera, guineus; a Duesaigües, cubanos.
- Si la Mola porta mantell, no et fiïs d’ell.
- Xerta besa el cul al matxo.
- Rellampecs a Cardó, vent i agua no.
- A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots.
- Fer-se petar Poblet i Santes Creus.
- A la Galera fan festes, al Godall la correguda i les xiques del Masdenverge tenen la figa peluda.
- L’espitller no té recer.
- El maig va deixar morir sa mare de set.
- A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
- Els d’Horta no veuen porta… els de Bot, ni de lluny ni de prop.
- A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.
- Quan Salou porta mantell, guarda’t d’ell.
- Vimbodi, nenes maques i bon vi.
- Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat.
- A Godall pixen pel badall, a la Galera pixen per la gatera.
- La Figuera n’és molt alta, Margalef molt amagat, i vora del riu les Vilelles, Cabacés en un forat.
- Verema en temps eixut i colliràs vi pur.
- A Almussara, triputs.
- Por la feria de Sarral nieve segura, o si no, por la de La Llacuna.
- A Corbera són dimonis i a Vilalba no ho són tant, a la Pobla el purgatori i a Nonasp ja estic al cel.
- Quan Santa Helena porta serrell, pluja al clatell.
- A Ulldemolins, quan la tenen fora, la volen dins.
- Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
- A Tivissa canten missa, a Móra canten l’aurora i a la voreta dels Masos hi tinc la festejadora!
- Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
- Si plou per Sant Pere Regalat, que plou quaranta dies és provat.
- A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa.
- Morros de bou a Colldejou, amb tota seguretat plou.
- Cel a grauetes, aigua per les bassetes.
- A l’Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
- De Montroig, ni home ni dona que et faci goig.
- Si els núvols s’encrusen, senyal de tempesta.
- A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
- Broma de Rasquera, aigua a l’esquena.
- A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l’hora que és.
- Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.
- Quan la bonança s’agarra al barranc de Valldebous, aigua.
- A Solivella, cul i mamella.
- Cel a bassetes, aigua per les cunetes.
- Quan la lluna fa rogle, de cent en plou una, i quan hi ha rogle de sol, de cent, noranta-nou.
- Selvatans, pocs i amargants.
- Lo llevant porta l’aigua al davant.
- El vi de Sarral no fa ni bé ni mal.
ETIQUETADO EN:
Si te ha gustado ¡Compártelo!
Síguenos en las redes para no perderte ninguna publicación
✅ ¿Qué es un refrán?
Un refrán es un frase de origen popular repetida tradicionalmente de forma invariable, en la cual se expresa un pensamiento moral, un consejo o una enseñanza, particularmente la que está estructurada en verso y rima en asonancia o consonancia.
Aviso legal – Privacidad – Política de cookies – Copyright © 2024. Todos los derechos reservados – Contacto