Dites i refranys de Lleida - el cafe de la historia

Refranes de Lleida

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Autor: El café de la Historia


INICIO » REFRANES CATALANES » Refranes de Lleida

Dichos y refranes de Lleida y su provincia

  • Ni socarrat d’Urgell, ni bufó de Lleida.
  • La raó del pont de Lleida, paga i passa.
  • A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs.
  • A Alentorn, la força al coll.
  • Castelleres d’Ordet, no tingueu por que no us morireu de set.
  • Pallaresos xics que van amb la pixa als dits.
  • Les quatres ciutats de Lleida són d’allà-d’allà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sudanell i Montoliu.
  • Lo secret de Montoliu, que es va sentir des-de Albatárrech.
  • Quan la boira és a la Segarra, senyal de pluja.
  • Quan passa la processó d’Almatret, segur que farà fred.
  • Si trona cap a Pallars, prepara que regaràs.
  • Boira a Vinaixa, pluja a la faixa.
  • Vent de Vallbona, no ve cosa bona.
  • El llevant la mou i el ponent la plou.
  • Si l’Aguda fos perduda, i Torà fos ensorrat, Massoteres fòra plata i Guissona sobredaurat.
  • Barret al Port del Comte, a la tarda trons.
  • Quan la Segarresa i la Manresana s’estimen, fa fred.
  • Terra per  fer cultiu, la de vora riu.
  • Qui no te cap, ha de tenir cames.
  • A Alfarràs no hi aniràs, i si hi vas, en fugiràs.
  • Abril plovent, maig rient.
  • Si vols bon planter, tu mateix te l’has de fer.
  • Gent d’Alguaire, gent de mal flaire.
  • La morella, guarda’t d’ella.
  • Promet molt i dóna poc.
  • A Almacelles, es casen fins les velles.
  • Bassetes al cel, pluja a la terra.
  • Qui bons arbres vol aconseguir un planter he de enriquir.

Más refranes de Lleida

  • A Corbins, lladres fins.
  • Si se senten les campanes de l’Albi al migdia, pluja.
  • Quan la rana canta i plou, senyal d’agua si Déu vol.
  • A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs.
  • A Almenar, qui no l’ha feta la farà.
  • Era balaguèra non s’ei jamès mòrta de set.
  • Si dijous el sol es pon en brut, abans de tres dies haurà plogut.
  • Si vols tenir un bon femer, remena’l en lluna vella.
  • No hi ha millor pagador que l’agricultor.
  • Cel a bassetes, aigua a fontetes.
  • Et que ha arrendat l’higuer era val d’Aran, jamés hi ha perdut.
  • Montsec porta barret, pluja de cert.
  • Broma a la serra, aigua a la terra.
  • Solei d’hereuè nau cares hè.
  • De bona planta, bona vinya.
  • Quan fa vent, los arbres tenen turment.
  • A Arbeca, molt bestiar i poca teca.
  • De Capella, ni dona ni somera.
  • Sagarresa al matí, trons a la tarda.
  • Al port i al molí, de matí.
  • Abriu negre que treguec ets homes de Bajergue.
  • Al mal segador la palla li fa destorb.
  • Posta blanca, bon temps i llevant.
  • Quan el vent d’Avall es menja la gelada, pluja o nevada.
  • Al poble dels Alamús tenen gran campanería, l’han guanyada fent timons al tossal de Moredilla.
  • A mal de mort, no hi valen metges.
  • Broma a la Serra, poc pa al civader.
  • Quan el dijous es pon en capa, del divendres o dissabte no s’escapa.
  • Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
  • A comptes vells, fulles noves.
  • Et que à vist ena Val d’Arann, un iuern o un gavatx de bó ja à vist pró.
  • Qui planta espinacs al juliol en menja quan vol.
  • Si la vols més puta, porta-la a Fraga.
  • A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
  • Quan lo sol es pon enterenyinat, gregal dalt lo cap.
  • Abriu nere, que treiguec er òme de Bagergue e lo portèc en Canejan.
  • La neu de l’Advent val per un envelliment.
  • Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most.
  • Quan el Port del Comte porta barret, a nosaltres se’ns mullarà l’alfalset.
  • La neu del mes d’advent, glaça les dents.
  • Per Sant Andreu, plega l’ arreu
  • A Balaguer, una a cada carrer.
  • Canyes florides pluges seguides.
  • Neu rodona d’altra en dóna.
  • Ponent, ni aire ni vent.
  • En auens que met dents; en gè que s’i sè; hereuè ven dam era pala en còtx e la ‘n trè.
  • A la taula i al llit, la dreta és pel marit.
  • Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada.
  • A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.
  • Vent d’autan, ploja a londeman.
  • Maig ventós i abril plujós fan l’abellar ruïnós.
  • Si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu.
  • Quaresma ventosa, anyada granosa.
  • Vent d’Aragó, aigua al balcó.
  • Cel a bassetes, pluja a mostetes.
  • Calçada en dilluns, l’ensendemà dimarts.
  • Boireta al Cadinell, pluja segura.
  • La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.
  • Si el Pedraforca porta barret no tinguis por de set.
  • Calçada en dimarts, aigua a grapats.
  • Una taula sense porró, és com un jardí sense flors.

ETIQUETADO EN:

Si te ha gustado ¡Compártelo!





¿Qué es un refrán?

Un refrán es un frase de origen popular repetida tradicionalmente de forma invariable, en la cual se expresa un pensamiento moral, un consejo o una enseñanza, particularmente la que está estructurada en verso y rima en asonancia o consonancia.


Aviso legalPrivacidad Política de cookies – Copyright © 2024. Todos los derechos reservadosContacto