Refranes de Castellón

---

Autor: El café de la Historia

---

---

---

✅ Dichos y refranes de Castellón de La Plana y su provincia ✅

• Castellón de la Plana, ¿Qué tienes dentro? Hermosura, dinero y entendimiento.
• A Onda la claven fonda.
• Montserrat és costerut, Montroi, un corral de vaques, i a Real, que és tan planet, es crien les xiques guapes.
• De les ales d’un mosquit feren a Castelló; i de les retallaüres, la Pobla i Benissanó.
• El que se fue a Castellón, perdió su sillón.
• Benicarló, gran olla y chic sermó.
• Plou y fa sol, Nostra Senyora está en Borriol.
• A Benassal tallen la cua als que hi van.
• Quan trona a Penyíscola, agarra la burra i trisca.
• Si me quieres dímelo, que sino me voy a Altura, que hay una Virgen de Gracia que todos los males cura.
• Per l’Ascensió, oronetes a muntó; en la Plana sí, però a Morella no.
• San Antonio de Bechi está dalt d’ una montaña, los bajocs de Castelló porten saragüells de pana.
• En Alcora Sant Cristofol, en Albocacer Sant Pau, la Malaena en Moncofa i en Borriana Sant Blai.
• De Montsant a Morella és cosa vella.
• A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros.
• Burriana y Borriol feren un fillol, que tan val lo fillol com Burriana y Borriol.
• Català si no la feta, la fará.
• A Benassal, borraes i gallardos.
• Les xiques de Castellfort son moltes i valen poc, pa rostir una sardina t’ arrastren per tot lo foc.
• El ponent la mou, el llevant la plou.
• Las de Geldo, lo dan por un sueldo.
• Cel a roquetes aigua a canterelletes.
• Per Tales passa i no t’apares.
• Gargal per la matinada, calma per la vesprada.
• Aire morellano, ni paja ni grano.
• Giner va gelar sa mare en lo llavaner.
• Les xiques que mas m’ agraen son les del pla de Moró, les del mas de Correntillas y totes les del Frontó.
• La bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral.
• Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.
• Penyagolosa aboirat, dins tres dies eixut o banyat.
• Pa xiques guapes, Sant Jordi i la faram de Cervera; para bones dances, Canet; per a canters, nous Traiguera.
• Ves a fer la má!
• Vent de Morella a Alcarràs, mal vas.
• Tindre la roba en el Grao.
• Trons al Pi Gros, aigua al tros.
• Si te cases en Borriol serás dona de fortuna, perqué anirás a la font a cavall en una burra.
• Si lo març marceja, no us refieu d’ell, castiga l’ovella i mata l’anyell; com és tan Caín, sempre va de boig, fa calamarsades, vents i gambirots.

✅ Más refranes de Castellón ✅

• A Onda la claven fonda, però a Vila-real fins el final.
• No hi ha millor mercader per a la neu, que el ponent.
• Plou i fa sol al camí de Borriol; plou i fa lluna al camí de Catalunya.
• A poquet a poquet, s’arriba a Canet.
• Llebeig d’hivern, pluja d’infern.
• El vent aragonès no plou ni aclareix; quan s’hi posa, se coneix.
• Aire de Morella, guarda’t d’ella.
• La Jana, la capitana.
• Lo cel a panerets, l’aigua a cabassets.
• Tramuntanella morta, llebeig a la porta.
• Porta rogle la lluna? Senyal de pluja.
• El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat.

• A Pina, qui no se’n duu dinar, no dina.
• Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i de vesprada, aigua passada.
• Castellón de la Plana, ¿qué tienes dentro? Entre frailes y curas un regimiento.
• A Alcalà, per tots n’hi ha.
• Si trona per la Cova Santa, aigua a manta.
• En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són Taulellers.
• Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
• Quan la merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta.
• El ponent la mou i el llevant la plou, dura dos dies, tres, sis o nou i, si no s’acaba, dura mentre vol.
• Segorbina, puta fina.
• Pa cagar-se i no torcar-se.
• Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no te lleves la jaqueta.
• A Rossell, ni dona ni porcell.
• Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
• Si el cerç amolle i la garbinada aprete, lo mateix pot ploure que no ploure.
• Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera.
• De dalt de la serra baixen dos germans: són pelacanyes i bufa-les-mans.

• Cervera está en una costa i Calig en un collet. ¡Cerverina baixam aigua, que m’ estic morint de set!
• Ací n’hi ha més gent que a la Pobla.
• Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si riu, torna-se’n al riu.
• A Albocàsser tots són llops, i a la Torre són bitxacs, a Vilar tot són llangostos i a Culla són socarrats.
• En giner, tin encès lo braser.
• Per l’Ascensió, oronetes a muntó; en la Plana sí, però a Morella no.
• Mar rocha, agua en clocha.
• Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig.
• Sant Mateu, cap de correu.
• El Ponent té la filla casada a Llevant, quan la va a veure, marxa cantant i xiulant, i quan torna, torna plorant.
• Bromes de garbí, gargaló fi.
• Encara que tu no ‘m vullgues a mi no ‘m sidona res, que ‘n tine un’ utra mes guapa al plá de Villafamés.
• No som res i en cançoncillos menos.
• A Atzeneta, tots pixen per la bragueta.
• Vivan Valencia y Murviedro y Castellón de la Plana; vivan los reales saleros de las chicas valencianas.
• A Tales mengen plom i caguen bales.
• Venir de la Alcora.
• Els d’Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.
• Si es pon el sol en joca i fa garbinà, dins tres dies plourà.
• Sant Vicent está en Borriol y San Roc en Castelló; San Cristofol en Alcora y San Miquel en Moró.
• Enero helado, febrero trastornado, marzo ventoso, abril lluvioso, y saca a mayo florido y hermoso.
• Traiguera, cap de bandera.
• Llebeig? Mal te veig.
• Vent d’Alcarràs a Morella, no et fios d’ella.
• Si te cases en Castelló no te cases en qui fa llata, per que en la llata que fa te pot fer una corbata.
• Per Xert, passa-hi despert.
• El xaloc és l’alcavot del mestral.
• El ponent va deixar morir sa mare de talent.
• Lo sol se pon en joca, tres dies vent o l’esquena xopa.
• Si el tres d’abril el cuquello no ha vingut, o s’ha mort o s’ha perdut.
• Si la Candelera plora l’hivern fora; i si se’n riu torna-te’n cap al niu; i tant si se’n riu com si plora tres mesos de malhora.