Refranes de Castellón

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Autor: El café de la Historia


INICIO » REFRANES ESPAÑOLES » Refranes de Castellón

Dichos y refranes de Castellón de La Plana y su provincia

  • Castellón de la Plana, ¿Qué tienes dentro? Hermosura, dinero y entendimiento.
  • A Onda la claven fonda.
  • Montserrat és costerut, Montroi, un corral de vaques, i a Real, que és tan planet, es crien les xiques guapes.
  • De les ales d’un mosquit feren a Castelló; i de les retallaüres, la Pobla i Benissanó.
  • El que se fue a Castellón, perdió su sillón.
  • Benicarló, gran olla y chic sermó.
  • Plou y fa sol, Nostra Senyora está en Borriol.
  • A Benassal tallen la cua als que hi van.
  • Quan trona a Penyíscola, agarra la burra i trisca.
  • Si me quieres dímelo, que sino me voy a Altura, que hay una Virgen de Gracia que todos los males cura.
  • Per l’Ascensió, oronetes a muntó; en la Plana sí, però a Morella no.
  • San Antonio de Bechi está dalt d’ una montaña, los bajocs de Castelló porten saragüells de pana.
  • En Alcora Sant Cristofol, en Albocacer Sant Pau, la Malaena en Moncofa i en Borriana Sant Blai.
  • De Montsant a Morella és cosa vella.
  • A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros.
  • Burriana y Borriol feren un fillol, que tan val lo fillol com Burriana y Borriol.
  • Català si no la feta, la fará.
  • A Benassal, borraes i gallardos.
  • Les xiques de Castellfort son moltes i valen poc, pa rostir una sardina t’ arrastren per tot lo foc.
  • El ponent la mou, el llevant la plou.
  • Las de Geldo, lo dan por un sueldo.
  • Cel a roquetes aigua a canterelletes.
  • Per Tales passa i no t’apares.
  • Gargal per la matinada, calma per la vesprada.
  • Aire morellano, ni paja ni grano.
  • Giner va gelar sa mare en lo llavaner.
  • Les xiques que mas m’ agraen son les del pla de Moró, les del mas de Correntillas y totes les del Frontó.
  • La bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral.
  • Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.
  • Penyagolosa aboirat, dins tres dies eixut o banyat.
  • Pa xiques guapes, Sant Jordi i la faram de Cervera; para bones dances, Canet; per a canters, nous Traiguera.
  • Ves a fer la má!
  • Vent de Morella a Alcarràs, mal vas.
  • Tindre la roba en el Grao.
  • Trons al Pi Gros, aigua al tros.
  • Si te cases en Borriol serás dona de fortuna, perqué anirás a la font a cavall en una burra.
  • Si lo març marceja, no us refieu d’ell, castiga l’ovella i mata l’anyell; com és tan Caín, sempre va de boig, fa calamarsades, vents i gambirots.

Más refranes de Castellón

  • A Onda la claven fonda, però a Vila-real fins el final.
  • No hi ha millor mercader per a la neu, que el ponent.
  • Plou i fa sol al camí de Borriol; plou i fa lluna al camí de Catalunya.
  • A poquet a poquet, s’arriba a Canet.
  • Llebeig d’hivern, pluja d’infern.
  • El vent aragonès no plou ni aclareix; quan s’hi posa, se coneix.
  • Aire de Morella, guarda’t d’ella.
  • La Jana, la capitana.
  • Lo cel a panerets, l’aigua a cabassets.
  • Tramuntanella morta, llebeig a la porta.
  • Porta rogle la lluna? Senyal de pluja.
  • El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat.
  • A Pina, qui no se’n duu dinar, no dina.
  • Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i de vesprada, aigua passada.
  • Castellón de la Plana, ¿qué tienes dentro? Entre frailes y curas un regimiento.
  • A Alcalà, per tots n’hi ha.
  • Si trona per la Cova Santa, aigua a manta.
  • En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són Taulellers.
  • Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
  • Quan la merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta.
  • El ponent la mou i el llevant la plou, dura dos dies, tres, sis o nou i, si no s’acaba, dura mentre vol.
  • Segorbina, puta fina.
  • Pa cagar-se i no torcar-se.
  • Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no te lleves la jaqueta.
  • A Rossell, ni dona ni porcell.
  • Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
  • Si el cerç amolle i la garbinada aprete, lo mateix pot ploure que no ploure.
  • Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera.
  • De dalt de la serra baixen dos germans: són pelacanyes i bufa-les-mans.
  • Cervera está en una costa i Calig en un collet. ¡Cerverina baixam aigua, que m’ estic morint de set!
  • Ací n’hi ha més gent que a la Pobla.
  • Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si riu, torna-se’n al riu.
  • A Albocàsser tots són llops, i a la Torre són bitxacs, a Vilar tot són llangostos i a Culla són socarrats.
  • En giner, tin encès lo braser.
  • Per l’Ascensió, oronetes a muntó; en la Plana sí, però a Morella no.
  • Mar rocha, agua en clocha.
  • Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig.
  • Sant Mateu, cap de correu.
  • El Ponent té la filla casada a Llevant, quan la va a veure, marxa cantant i xiulant, i quan torna, torna plorant.
  • Bromes de garbí, gargaló fi.
  • Encara que tu no ‘m vullgues a mi no ‘m sidona res, que ‘n tine un’ utra mes guapa al plá de Villafamés.
  • No som res i en cançoncillos menos.
  • A Atzeneta, tots pixen per la bragueta.
  • Vivan Valencia y Murviedro y Castellón de la Plana; vivan los reales saleros de las chicas valencianas.
  • A Tales mengen plom i caguen bales.
  • Venir de la Alcora.
  • Els d’Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.
  • Si es pon el sol en joca i fa garbinà, dins tres dies plourà.
  • Sant Vicent está en Borriol y San Roc en Castelló; San Cristofol en Alcora y San Miquel en Moró.
  • Enero helado, febrero trastornado, marzo ventoso, abril lluvioso, y saca a mayo florido y hermoso.
  • Traiguera, cap de bandera.
  • Llebeig? Mal te veig.
  • Vent d’Alcarràs a Morella, no et fios d’ella.
  • Si te cases en Castelló no te cases en qui fa llata, per que en la llata que fa te pot fer una corbata.
  • Per Xert, passa-hi despert.
  • El xaloc és l’alcavot del mestral.
  • El ponent va deixar morir sa mare de talent.
  • Lo sol se pon en joca, tres dies vent o l’esquena xopa.
  • Si el tres d’abril el cuquello no ha vingut, o s’ha mort o s’ha perdut.
  • Si la Candelera plora l’hivern fora; i si se’n riu torna-te’n cap al niu; i tant si se’n riu com si plora tres mesos de malhora.

ETIQUETADO EN:

Si te ha gustado ¡Compártelo!



Síguenos en las redes para no perderte ninguna publicación



¿Qué es un refrán?

Un refrán es un frase de origen popular repetida tradicionalmente de forma invariable, en la cual se expresa un pensamiento moral, un consejo o una enseñanza, particularmente la que está estructurada en verso y rima en asonancia o consonancia.


Aviso legalPrivacidad Política de cookies – Copyright © 2024. Todos los derechos reservadosContacto