El café de la historia - Refranes alicantinos

Refranes de Alicante

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Autor: El café de la Historia


INICIO » REFRANES ESPAÑOLES » Refranes de Alicante


Dichos y refranes de Alicante y su provincia

  • ¿Dónde va Vicente? A Benidorm cuando hay puente.
  • Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta.
  • A Alacant me’n tinc d’anar a enramar-me de petxines, i a Cocentaina tornar per la flor de les fadrines.
  • En Villena, con la calabaza llena.
  • Alicantino, borracho y fino.
  • Que venga de lo que Dios quiera menos gente de Aspe.
  • Alacant, la millor terreta del món.
  • Tienes más moral que el Alcoyano.
  • En Finestrat, ni home ni dona ni gos ni gat.
  • A Pego s’apeguen, a Oliva es desapeguen i a Gandia els arrepleguen.
  • P’alante como los de Alicante.
  • En Albatera, la que no es tuerta es ciega.
  • Segaría y Mongó en capell, pica espart y fes cordell.
  • A Dénia, i no és mania, ix el sol abans que a Gandia.
  • Elda, París y Londres.
  • Crevillente, mala tierra, peor gente.
  • D’Asp i lleganyosos.
  • Que llueva, que no llueva, pan se coge en Orihuela; en la de Alicante, mas no en la de la sierra.
  • A Altea els rucs guaiten per les finestres.
  • Benissa, pilota i missa.
  • Qui tasta els dàtils i veu la Coronació ja no se’n va d’Elx.

🔍 Más refranes de Alicante 🔍

  • A Benimantell, qui té la dona, la vol per a ell.
  • De Callosa és el home.
  • A Beniardà, ni palla ni gra.
  • De Santa Pola boguetes pudentes.
  • Banyeres, cau de raboses; Beneixama, la llobera; i entre el Camp i la Canyada tota la gent malfeinera.
  • El riu d’Alcoi boirejat, als tres dies banyat.
  • A Gorga, que es purgatori de gosos.
  • Semblar el ferrer d’Ibi, que ferrant, ferrant perdé l’ofici.
  • A Banyeres, caguen les guixes senceres.
  • Quan passes per l’Alfàs, allarga el pas.
  • A Castalla, si et foten, calla.
  • Déu li dona faves al que no té quixals.
  • Diumenge: tot m’ho menge.
  • A Gata, el que no mossega, arrapa.
  • A la una, me embarqué; a las dos, me hice a la vela; a las tres, en Alicante; a las cuatro, en Cartagena.
  • A Benidorm, qui mal sopa, mal dorm.
  • En la farola del muelle me puse a considerar, qué sería de Alicante sin la Santísima Faz.
  • Gallina de Xirles i pollastre de Polop, beu-te el caldo i tira-lo.
  • Bolulla, la caperulla, el dimoni se l’enduia enganxada en una agulla i, tant que va pesar, enmig del riu se la va deixar.
  • Sol en rogent, vent al ponent.
  • Del palo de la cuchara que llevaba un estudiante, se construyeron las puertas del castillo de Alicante.
  • Si tens la porta al llevant, viuràs cantant.
  • Tot va com Calp!
  • Qui té fam, somia rollos.
  • ¡Ah, Cabeza de Oro! ¡Quién te pudiera pillar una noche solo!
  • Maestral, el tio de la destral.
  • Alicante por su muelle, Murcia por sus arrabales, Orihuela por su huerta, Elche por sus palmerales.
  • Si el murgañón tapa la casa, coge en seguida la capa.
  • Tienes más miedo que Carracuca.
  • Els pegolins, molts i fadrins; i els atzuvianos, pocs i nanos.
  • El castillo de Alicante es punta de diamante.
  • Para aceitunas, Sevilla; para turrón, Alicante; para flores, Barcelona, y para muchachas, Cádiz.
  • Llueva o no llueva hay trigo en Orihuela.
  • Guarda la mula que ve uno d’Elx.
  • En la mar se cria el peix i en l’Albufera les foges i en el rodal de Matola se crien les xiques roges.
  • Nuvolets pel Tossal senyalen el maestral.
  • En el muelle de Alicante hay una hermosa farola, para alumbrar a mi amante que viene de Barcelona.
  • En Xixona la tenim reona.
  • Sant Vicent, sequet però sanet.
  • En Castalla, pa i baralla.
  • Nubes por el Cabezón, prepara el capuchón.
  • Açò no ho arregla ni Manero.
  • Arribar tard com les palmes d’Elx.
  • El febrer no deixa ovella ni corder.
  • En el muelle de Alicante me dieron tres avellanas: parti una, partí dos, las tres me salieron vanas.
  • Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de maestral.
  • De Pinós, ni gat ni gos.
  • Aranya per terra, tapa la gotera.
  • Any sec, any fred.
  • Soy de Alicante, señores; de Alicante, y no lo niego; como soy alicantino por una de Elche me muero.
  • Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s’ha de ficar.
  • Los desposados de Orihuela, que ella lloraba por no ir con él, y él por no ir con ella.
  • Llebech per almorsar, aigua per a sopar.
  • Fumar más que Gamborino.
  • Tramontana en la Albufera, ni pesquera ni cacera.
  • A l’Alguenya, la que no és puta s’ensenya.
  • Serra Bèrnia amb núvols, llevant segur.
  • De Alicante voy a Elche, y de Elche voy a Orihuela, de Orihuela voy a Murcia y de Murcia a Cartagena.
  • La pau de Ibi, que es perdé entre els regidors.
  • De la Vila i plores, cabra fotuda.
  • Orxeta la polloseta, Finestrat el derrocat, Benidorm el mentirós i la Vila la Santeta.
  • Yo me casé en Orihuela a gusto de mis parientes, y me dieron una galga con tres hileras de dientes.
  • A Alcoi, xeus.
  • A Elx el més tonto fa rellotges.
  • Cuando El Cid se pone el gorro y San Pascual la montera, llueve a los tres días, aunque el demonio no quiera.
  • Ibi, Tibi, Onil i Castalla, els quatre pobles de la gent canalla.
  • A Sant Bartomeu, tronades arreu.
  • Beneixama, molt d’orgull, per quatre bótes de vi que cull.
  • Boira de matí, calma, o vent de garbí.
  • Si la lluna té ull de perdiu, l’endemà vent al garbí.
  • En el muelle de Alicante hay mucho que discurrir: han hecho una puerta nueva para entrar y no salir.
  • Si la Candelària flora, l’hivern està fora, i si no flora, ni dins ni fora.
  • El ponent la mou, el llevant la plou.
  • Santa Pola està perdúa la culpa la tenen es dones que’n complir es quinz’anys no saben dormir a soles.
  • Al Campello filet, i la maceta no para.
  • A la Romana, la que no és puta és marrana.
  • En Nadal els jocs, i per Pasqua els focs.
  • Buena tierra es Cartagena porque tiene cerca el monte, pero es mejor Alicante, por el barrio de San Roque.
  • Quan Bernia du capell, pica espart i fes cordell.
  • Llebeig, aigua veig.
  • Lliga el matxo, que ni ha gent d’ Elx.
  • En Elche está Calandura, en Villena, el Orejón, y en Caudete está la mona para tocar el reloj.
  • A Alacant me’n tinc d’anar a enramar-me de petxines, i a Cocentaina tornar per la flor de les fadrines.
  • Cel adauat, als tres dies banyat.
  • A Benimantell, cadascú fa per ell.


ETIQUETADO EN:

Si te ha gustado ¡Compártelo!



Síguenos en las redes para no perderte ninguna publicación



¿Qué es un refrán?

Un refrán es un frase de origen popular repetida tradicionalmente de forma invariable, en la cual se expresa un pensamiento moral, un consejo o una enseñanza, particularmente la que está estructurada en verso y rima en asonancia o consonancia.


Aviso legalPrivacidad Política de cookies – Copyright © 2023. Todos los derechos reservadosContacto