Refranes de Tarragona

Refranes de Tarragona

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Autor: El café de la Historia


INICIO » REFRANES CATALANES » Refranes de Tarragona


Dichos y refranes de Tarragona y su provincia

  • Gent del Camp, gent del llamp.
  • Fot-li que és de Reus.
  • A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats.
  • Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.
  • Tortosa, ciutat ventosa.
  • A Torredembarra, escarabats.
  • De Montsant a Morella és cosa vella
  • A Valls, d’una cullerada en fan dos talls.
  • A Falset, la casa bruta i el carrer net.
  • Una dona sense arracades és com un ruc sense morralles.
  • Boira al Montmell, aigua més avall del Vendrell.
  • Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.
  • A Colldejou, fumats; a Vilanova d’Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes.
  • D’Alcover, res de bo ve i si alguna cosa bona hi va, no la deixen escapar.
  • Plou i fa sol, caraguina, caragol; les xiques de Xerta no valen un sou.
  • Boira del Camp, no dóna quimera.
  • Lo tastador del plà de Cabra, se cala lo vi i diu que és aigua.
  • Cel a petxinetes, aigua a les bassetes.
  • Quan trona entre dues festes de Déu, un mes més d’hivern.
  • A Aleixar, naps i fesols.
  • Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí.
  • Vent del Camp, vent de la fam.
  • Quan surt lo bou al de matí, brama la vaca a la tarda.
  • Alió, poca gent i poca devoció.
  • La calor de la Canonja i el fred de Masricart.
  • Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
  • Torralls al mas de Marcó, aigua en abundor.
  • A Almoster sempre fan coses: fan el roser quan no hi ha roses.
  • Quan lo sol es pon en joca, al cap de tres dies xopa.
  • Quan estan les torres a la serra de Cardó, aigua a abundor.
  • A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.

Más refranes de Tarragona

  • Morella, quan se pon lo sol, se pon ella.
  • Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
  • Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les Cols.
  • A la Cala són caleros, a l’Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou la flor del camp.
  • Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l’han cremada, i els de Reus volen fugir.
  • La boia al Clapí Vell, ja tenim l’aigua al clatell.
  • Si Santa Bàrbara fa capell, tres dies d’aigua damunt d’ell.
  • Acabar com la comèdia de Falset.
  • A la Torre són raboses, a Marçà són guineus, a Guiamets, lleganyosos i a Capçanes, draps dolents.
  • A Amposta són fartsdarròs.
  • Si ve de la Morera o bé d’Escaladei la Martorella, no et fiïs d’ella.
  • A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
  • Quan veus la broma a Cardó, un pa al sarró.
  • El ciri és curt i la professó és llarga.
  • Tortosí, lladre fi.
  • A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles.
  • Quan llampa a la marina, aigua a la vinya.
  • Ciurana, terra bona i malsana.
  • Cel de panxa de burra, aigua segura.
  • Si el Port porta capa i el Montsant capell, no et fios d’ell.
  • A Ardenya una sabata i una espardenya.
  • Lo fred neu-lo a buscar a Arbeca, i, si no, a la Llacuna, i, si no, a Sarral, que és cosa segura.
  • A Belltall, moros.
  • Llevant i marinada, fonen la neu de l’aubaga.
  • Vent de llebeig, d’aigua no en veig.
  • Al dematí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada.
  • Boira a la Tossa, cau aigua grossa.
  • A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l’Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp.
  • Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet.
  • A l’Argentera, guineus; a Duesaigües, cubanos.
  • Si la Mola porta mantell, no et fiïs d’ell.
  • Xerta besa el cul al matxo.
  • Rellampecs a Cardó, vent i agua no.
  • A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots.
  • Fer-se petar Poblet i Santes Creus.
  • A la Galera fan festes, al Godall la correguda i les xiques del Masdenverge tenen la figa peluda.
  • L’espitller no té recer.
  • El maig va deixar morir sa mare de set.
  • A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
  • Els d’Horta no veuen porta… els de Bot, ni de lluny ni de prop.
  • A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.
  • Quan Salou porta mantell, guarda’t d’ell.
  • Vimbodi, nenes maques i bon vi.
  • Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat.
  • A Godall pixen pel badall, a la Galera pixen per la gatera.
  • La Figuera n’és molt alta, Margalef molt amagat, i vora del riu les Vilelles, Cabacés en un forat.
  • Verema en temps eixut i colliràs vi pur.
  • A Almussara, triputs.
  • Por la feria de Sarral nieve segura, o si no, por la de La Llacuna.
  • A Corbera són dimonis i a Vilalba no ho són tant, a la Pobla el purgatori i a Nonasp ja estic al cel.
  • Quan Santa Helena porta serrell, pluja al clatell.
  • A Ulldemolins, quan la tenen fora, la volen dins.
  • Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
  • A Tivissa canten missa, a Móra canten l’aurora i a la voreta dels Masos hi tinc la festejadora!
  • Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
  • Si plou per Sant Pere Regalat, que plou quaranta dies és provat.
  • A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa.
  • Morros de bou a Colldejou, amb tota seguretat plou.
  • Cel a grauetes, aigua per les bassetes.
  • A l’Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
  • De Montroig, ni home ni dona que et faci goig.
  • Si els núvols s’encrusen, senyal de tempesta.
  • A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
  • Broma de Rasquera, aigua a l’esquena.
  • A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l’hora que és.
  • Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.
  • Quan la bonança s’agarra al barranc de Valldebous, aigua.
  • A Solivella, cul i mamella.
  • Cel a bassetes, aigua per les cunetes.
  • Quan trona a Penyíscola, agarra la mula i trisca.
  • Quan la lluna fa rogle, de cent en plou una, i quan hi ha rogle de sol, de cent, noranta-nou.
  • Selvatans, pocs i amargants.
  • Lo llevant porta l’aigua al davant.
  • El vi de Sarral no fa ni bé ni mal.

ETIQUETADO EN:

Si te ha gustado ¡Compártelo!



Síguenos en las redes para no perderte ninguna publicación



¿Qué es un refrán?

Un refrán es un frase de origen popular repetida tradicionalmente de forma invariable, en la cual se expresa un pensamiento moral, un consejo o una enseñanza, particularmente la que está estructurada en verso y rima en asonancia o consonancia.


Aviso legalPrivacidad Política de cookies – Copyright © 2023. Todos los derechos reservadosContacto