Refranes de Barcelona

---

Autor: El café de la Historia

---

---

---

✅ Dichos y refranes de Barcelona y su provincia ✅

• Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
• Barcelona fumada, pescadors a la mar.
• Qui no és anat a Barcelona, no és mitja persona.
• Ciutats com Barcelona, dins Espanya no n’hi ha.
• Roda el món i torna al Born.
• Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
• Al camí de Barcelona, qui no camina, s’estalona.
• Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d’anar al Born.
• Barcelona es bona si la bossa sona.
• Si el Tibidabo porta barret, pluja.
• A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.
• Vigatà, ni dona ni cà.
• Badalonins, lladres fins.
• Mirar i no tocar, usança de Barcelona.
• A Llavaneres, sang i arpelles.
• Quan Montjuic fa capell, para-li el gibrell.
• A Vallllromanes, romanins i a La Roca escorxen pins.
• A Argentona vènen oli, a Cabrera vènen sal, a Dosrius vènen vinagre i a Orrius fan l’enciam.
• Quan Montserrat porta corona, pluja dóna.
• A Sabadell, mala pell.
• Els barcelonins són cagasucs i escuracassoles.
• A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants.
• A Cardona me’n anava, a Cardona a cercar sal, i al passar pel Cor de Roure, li deia adéu siau.
• Vent ripollès, ni plou ni aclareix.
• Si volen ballar corrandes, aneu a Castellfullit, que allà guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits.
• Quan el Montseny és florit, fred a la plana de Vic.
• A Ballcebre plou i neva, a Fumanya hi fa un bon sol, baix a la vila de Berga, hi tinc l’amor si Deu ho vol.
• El ponent mata les plantes i la gent.
• La plaça del Pedró, és de tots l’indret millor.
• Vent de Sitges, les rases plenes a mitges.
• Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni.
• A Torrelles són les belles, a Pontons els cabrons, i a la plaça de Santa Coloma hi ha el forat dels borratxons.
• A Sant Andreu, si el sol es pon en calçada, aigua a la matinada.
• Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan; els cornuts d’Esparraguera.
• Barcelona, suenan las campanas, Barcelona, abre tus puertas al mundo.
• Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.

✅ Más refranes de Barcelona ✅

• Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.
• Ves a Can Tunis!
• Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve.
• El gregal pica l’oblada.
• Anar-se’n a Can Pistraus.
• Vic és la ciutat de las tres ces: canaris, coloms i capellans.
• Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
• A Sarrià, sarrions.
• Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d’ell.
• Les puces d’Olesa de lluny ho semblen i de prop ho són.
• Matí de boira, tarda de passeig.
• El Montseny, com més blanquèja, més boteja.
• Tota dona ben casada té bon temps quan fa la bugada.
• Vent berguedà, ni plou ni plourà.
• A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.
• A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.
• Echemos la despedida al uso de Barcelona: la madre que te parió merece palma y corona.
• Les noies de Barcelona totes tenen un hortet, al bell mig hi planten fabes i a les veres julivert.
• Vent mestral, vent d’empenta.
• Si en la Setmana Santa el cucut no canta, és pres, és mort o és a França.
• En lo billar de Sants, les dones fan de barana.

• El llevant la mou i el migjorn la plou.
• Qui no va a Montserrat, no és ben casat.
• Alt com un Sant Pau.
• Vale más el garbo y el talle de mi querida patrona que todo el oro y la plata que labran en Barcelona.
• A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
• De Moià, ni dona ni cà.
• Ves al Canyet!
• A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina.
• Quan Montseny porta caputxa, el mitjorn punxa.
• Barcelona, flor de les belles ciutats del món.
• Barcelona y Montjuic no’s feren en una nit.
• Sant Antoni es va enamorar d’un porc, Sant Joan d’un be i jo de vostè.

• Trons a Barcelona, no passen el riu.
• Sembla Can Seixanta.
• Barcelona, ciutat de les voltes.
• Quan Montjuïc porta capot, que se’n posi qui pot.
• Si Montserrat porta caperó, aigua abundor.
• Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.
• Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
• Sant Pere Màrtir porta barretina, plourà, Caterina.
• Ser a la quinta forca.
• A Barcelona aniría a buscar una ploma d’or, per escriure una carta a la prenda del meu cor.
• Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música.
• Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.
• És tonto, ve de la Vall d’Arán.
• Vent de Marina, procura pa i farina.
• Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.
• Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.
• Por Santa Eulalia, siempre el tiempo cambia.
• Quan Montjuïc porta caputxa, s’acosta la pluja.
• Trons a Mallorca, aigua a Catalunya.
• Al Vallés tot hi és. a Marina, tot s’inclina.
• Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.
• A Ridaura, quan plou la deixan caure.
• Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona.
• Si Montjuïc porta capell, amaga’t d’ell.
• Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral.
• Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l’olla i amb el cul bufen el foc.
• A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera, botiflers.
• Hay en el mundo una España; y en España una Barcelona, y en Barcelona una moza que los corazones roba.
• Barcelona, ciutat de les tres catedrals.
• Després de Madrid, Tiana.
• Pluja de juliol, omple el cossiol.
• Roí amb roí, que així es casen a Masquefa.
• Talamanca, Mura i Rocafort, tres poblets de mala mort.
• Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
• A Cabrera són negritas, a Argentona ja no tant, a Dosrius les morenitas, Canyamàs, la flor del ram.
• Plou i fa sol, les bruixes se pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol.
• Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s’entenía.
• Les Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins d’un bosc.
• Vent xaloc, vent avorrit; a la mar basques i a la terra humitat.
• Granollers, el graner del Vallès.
• A Capellades són lladres, a la Pobla carboners, a Vilanoca cucàles i a Igualada figaters.
• Vent llebeig, molta mar i peix fresc.
• A Fogars, putes o lladres.
• Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot.
• Ai, poble de Collbató, bé em fas morir i penar, no em fa morir i penar el poble, sino una noia que hi ha.
• A Cubelles són les belles, a Vilanova no tant; a Sitges les més boniques i a Ribes la flor del camp.
• Terra de Dosrius, terra regalada, que amb pinyons i pa passen la setmana.
• D’Esparraguera, Judes n’era.
• Ceba de Cap d’Any, fa bon averany.

---