El café de la historia - Refranes de Barcelona

Refranes de Barcelona

Dichos, frases, citas, refranes, expresiones y proverbios de Barcelona y su provincia

AUTOR: El café de la historia

  • Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
  • Barcelona fumada, pescadors a la mar.
  • Qui no és anat a Barcelona, no és mitja persona.
  • Ciutats com Barcelona, dins Espanya no n’hi ha.
  • Roda el món i torna al Born.
  • Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
  • Al camí de Barcelona, qui no camina, s’estalona.
  • Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d’anar al Born.
  • Barcelona es bona si la bossa sona.
  • Si el Tibidabo porta barret, pluja.
  • A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.
  • Vigatà, ni dona ni cà.
  • Badalonins, lladres fins.
  • Mirar i no tocar, usança de Barcelona.
  • A Llavaneres, sang i arpelles.
  • Quan Montjuic fa capell, para-li el gibrell.
  • A Vallllromanes, romanins i a La Roca escorxen pins.
  • A Argentona vènen oli, a Cabrera vènen sal, a Dosrius vènen vinagre i a Orrius fan l’enciam.
  • Quan Montserrat porta corona, pluja dóna.
  • A Sabadell, mala pell.
  • Els barcelonins són cagasucs i escuracassoles.
  • A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants.
  • A Cardona me’n anava, a Cardona a cercar sal, i al passar pel Cor de Roure, li deia adéu siau.
  • Vent ripollès, ni plou ni aclareix.
  • Si volen ballar corrandes, aneu a Castellfullit, que allà guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits.
  • Quan el Montseny és florit, fred a la plana de Vic.
  • A Ballcebre plou i neva, a Fumanya hi fa un bon sol, baix a la vila de Berga, hi tinc l’amor si Deu ho vol.
  • El ponent mata les plantes i la gent.
  • La plaça del Pedró, és de tots l’indret millor.
  • Vent de Sitges, les rases plenes a mitges.
  • Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni.
  • A Torrelles són les belles, a Pontons els cabrons, i a la plaça de Santa Coloma hi ha el forat dels borratxons.
  • A Sant Andreu, si el sol es pon en calçada, aigua a la matinada.
  • Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan; els cornuts d’Esparraguera.
  • Barcelona, suenan las campanas, Barcelona, abre tus puertas al mundo.
  • Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.
  • Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.
  • Ves a Can Tunis!
  • Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve.
  • El gregal pica l’oblada.
  • Anar-se’n a Can Pistraus.
  • Vic és la ciutat de las tres ces: canaris, coloms i capellans.
  • Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
  • A Sarrià, sarrions.
  • Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d’ell.
  • Les puces d’Olesa de lluny ho semblen i de prop ho són.
  • Matí de boira, tarda de passeig.
  • El Montseny, com més blanquèja, més boteja.
  • Tota dona ben casada té bon temps quan fa la bugada.
  • Vent berguedà, ni plou ni plourà.
  • A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.
  • A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.
  • Echemos la despedida al uso de Barcelona: la madre que te parió merece palma y corona.
  • Les noies de Barcelona totes tenen un hortet, al bell mig hi planten fabes i a les veres julivert.
  • Vent mestral, vent d’empenta.
  • Si en la Setmana Santa el cucut no canta, és pres, és mort o és a França.
  • En lo billar de Sants, les dones fan de barana.
  • El llevant la mou i el migjorn la plou.
  • Qui no va a Montserrat, no és ben casat.
  • Alt com un Sant Pau.
  • Vale más el garbo y el talle de mi querida patrona que todo el oro y la plata que labran en Barcelona.
  • A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
  • De Moià, ni dona ni cà.
  • Ves al Canyet!
  • A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina.
  • Quan Montseny porta caputxa, el mitjorn punxa.
  • Barcelona, flor de les belles ciutats del món.
  • Barcelona y Montjuic no’s feren en una nit.
  • Sant Antoni es va enamorar d’un porc, Sant Joan d’un be i jo de vostè.
  • Trons a Barcelona, no passen el riu.
  • Sembla Can Seixanta.
  • Barcelona, ciutat de les voltes.
  • Quan Montjuïc porta capot, que se’n posi qui pot.
  • Si Montserrat porta caperó, aigua abundor.
  • Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.
  • Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
  • Sant Pere Màrtir porta barretina, plourà, Caterina.
  • Ser a la quinta forca.
  • A Barcelona aniría a buscar una ploma d’or, per escriure una carta a la prenda del meu cor.
  • Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música.
  • Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.
  • És tonto, ve de la Vall d’Arán.
  • Vent de Marina, procura pa i farina.
  • Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.
  • Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.
  • Por Santa Eulalia, siempre el tiempo cambia.
  • Quan Montjuïc porta caputxa, s’acosta la pluja.
  • Trons a Mallorca, aigua a Catalunya.
  • Al Vallés tot hi és. a Marina, tot s’inclina.
  • Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.
  • A Ridaura, quan plou la deixan caure.
  • Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona.
  • Si Montjuïc porta capell, amaga’t d’ell.
  • Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral.
  • Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l’olla i amb el cul bufen el foc.
  • A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera, botiflers.
  • Hay en el mundo una España; y en España una Barcelona, y en Barcelona una moza que los corazones roba.
  • Barcelona, ciutat de les tres catedrals.
  • Després de Madrid, Tiana.
  • Pluja de juliol, omple el cossiol.
  • Roí amb roí, que així es casen a Masquefa.
  • Talamanca, Mura i Rocafort, tres poblets de mala mort.
  • Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
  • A Cabrera són negritas, a Argentona ja no tant, a Dosrius les morenitas, Canyamàs, la flor del ram.
  • Plou i fa sol, les bruixes se pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol.
  • Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s’entenía.
  • Les Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins d’un bosc.
  • Vent xaloc, vent avorrit; a la mar basques i a la terra humitat.
  • Granollers, el graner del Vallès.
  • A Capellades són lladres, a la Pobla carboners, a Vilanoca cucàles i a Igualada figaters.
  • Vent llebeig, molta mar i peix fresc.
  • A Fogars, putes o lladres.
  • Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot.
  • Ai, poble de Collbató, bé em fas morir i penar, no em fa morir i penar el poble, sino una noia que hi ha.
  • A Cubelles són les belles, a Vilanova no tant; a Sitges les més boniques i a Ribes la flor del camp.
  • Terra de Dosrius, terra regalada, que amb pinyons i pa passen la setmana.
  • D’Esparraguera, Judes n’era.
  • Ceba de Cap d’Any, fa bon averany.

¡Síguenos en las redes!


Paréceme, Sancho, que no hay refrán que no sea verdadero, porque todas son sentencias sacadas de la mesma experiencia, madre de las ciencias todas.”

Aviso legalPrivacidad Política de cookies / Copyright © 2021. Todos los derechos reservados/All rights reserved. / Contacto

close

¿Quieres que te avisemos cada vez que publiquemos un nuevo artículo?